Sempre anem per la vida corrent, mai pensem que el que passa al nostre costat ens pot tocar a nosaltres, i sa veritat és que tampoc ho hem de fer, perquè si no deixaríem de gaudir de la vida.
Record perfectament quan me varen dir que el tumor que tenia potser era dolent, crec que va ser el primer cop que me vaig aturar de cop. Ja no vaig veure la vida tal i com sempre la veia, si no que era un cúmul de seqüències ràpides que passaven pel meu cap. No! Això no me podia passar a jo, això passa als altres però no a jo... I si és dolent, i si me passa res, el que més me preocupava era que seria del meu fill... Record que vaig plorar molt. No trobava solució a res, tenia mils de preguntes que ningú me podia respondre, tot se me va fer una gran muntanya.
Després vaig deixar de preocupar-me, vaig pensar que si era dolent ja m’ho dirien però que mentres no havia de perdre les meves energies en pensar el pitjor, si no que havia de pensar que no seria res i que tot aniria bé. Me vaig estalviar quasi un mes de passar pena!
No va ser així. Quan el cirurgià me va dir que era un carcinoma ductal, el món me va tornar a caure al damunt. Només podia pensar amb la quimioterapia, el que més me preocupava era que me caiguessin els cabells.
Aquell dia quan vaig donar la notícia al meu equip, tot era caòtic, tots teníem molta por, jo veia reflectida la meva en els meus amics, en la meva família,.. però en aquell moment vaig decidir que no ploraria més. Ells no havien de veurer-me patir, sempre me haurien de veure amb un gran somriure, lluitant per la vida, i posant tota la meva energia positiva, s’ho mereixien. La vida és massa bonica com per deixar-la córrer, i la gent que m’envolta és massa important com per abandonar-la.
Aquest somriure i aquestes ganes de lluitar, m’ha ajudat molt durant tot el tractament. Es dur, però quan aprens a riure del que t’està passant, quan aprens que dir estic bé, és millor que queixar-se contínuament, quan aprens a demanar ajuda a la teva gent i la reps, i sobretot quan te n’adones de la quantitat de gent que t’Estima, penses que passar per això ja ha valgut la pena!
